Frivolitats

I una nit, no t'entren. Les sabates vermelles de taló, aquelles tan velles... ni amb calçador. I no saps si és cosa del teu peu, quan fa anys que l'havies donat per major d'edat, o és que la sabata s'ha encongit pel mal d'ull d'alguna bruixa urbana. I aleshores ja no et poses el vestit de ratlles a què li anaven ni que pintades, sinó que tries el negre, perquè t'hi veus més. I unes sandàlies d'escarabat. Baixes les escales a poc a poc i surts amb cura de no trepitjar algun bassal d'aquell camió que rega el teu carrer quan s'acosta la mitjanit, potser amb l'esperança que algun dia neixin flors a les voreres. M'agrada aquest vestit, et dius, mentre comproves des de dalt com el vent t'arrapa les cames a la faldilla o la faldilla a les cames, sents un pudor mesurat, i te'l recol·loques amb discreció. I et sembla d'una frivolitat vergonyant però, quan baixes per la rambla, et tornen al cap les sabates vermelles amb un regust salat d'enyorança tot i que saps molt bé que potser demà passat te'n compraràs unes de noves. I tan feliç. De la mateixa manera que et vas canviar el mòbil quan et vas cansar de tants mesos de mirar la mateixa pantalla amb l'excusa d'alguna promoció immillorable. I de tele, i de cotxe. Igual que vas canviar d'amigues quan vas sortir de l'institut, de parella en acabar la facultat. A tu que t'havien dit que hi ha coses que duren per sempre, i que ja fregues la trentena i encara no les has trobades, aquestes coses, no pots parar de pensar en les sabates vermelles: com moriran desfetes en algun abocador, arrebossades d'escombraries... Potser les negres, sí. Potser seràs una vella amb bastó i faldilla de monja i encara et podràs calçar les sandàlies negres, tan lluents en aquesta nit fresca d'estiu que s'escapa, tan boniques.

Imatge: "Gee, Merrie Shoes" (1956), d'Andy Warhol