Formigueig

M'he deixat la llibreta sobre el llit, les sabates per llustrar, els mocadors on ofegar l'encostipat, la memòria. Baixo volant les escales, remeno la bossa i resulta que tampoc no he agafat les tiretes i estreno sandàlies i és primavera i quina calor, llàstima de peus, perquè faig tard, miro el rellotge i resulta que faig més tard del que em pensava i, merda, malparlada, ensopego amb l'estoreta de la veïna. Esbufego. Un brusc cop de porta. Una bafarada d'escalfor, el sol justicier, la suor que regalima. Taxi. Falten deu minuts. Se m'escapa. I el mòbil, ai, ai, on és el mòbil? Aquí. “Enviar missatge”. Arribo tard, uns deu minuts, que comencin sense mi. Hi sóc. Reunió anul·lada. Amago el cap dins d'una cova foradada en el paperam. Truco, torno a trucar, em truquen, bon dia digui'm, sí, en prenc nota, vostè dirà. Un quart per a la carmanyola: faig cua cinc minuts per escalfar els macarrons al microones, dino durant els altres deu. Una llauna de la màquina, sense postres. M'hi torno a posar, el cap de despatx que crida, la nena que em truca al mòbil, quan arribaràs? No tinc sopar, ni alè. Pizza. A dormir. I l'endemà: m'he tornat a oblidar la llibreta sobre el llit i... un tros de vers, d'aquell vers, com un insecte dins l'orella... Eixams de móns formiguegen.

De fang

Al món hi ha dos tipus de persones. La boca se'm trenca en un badall irrefrenable. Acabada de llevar, remeno el sucre i la cullera dringa contra les parets de la tassa. Passen les vuit, els cabells em pesen, assenteixo. Rotundament, sí. N'hi ha que saben obeir el crit militar del despertador. Sona un cop, l'apaguen, abandonen el llit tebi sense deixar cap rastre de nostàlgia nocturna, obren les cortines amb la determinació d'esmorzar-se el dia. Faig un glop resignat. Jo sóc dels altres. Sóc de negra nit, d'ombres al passadís, d'abraç dins la flaçada. Per donar una mort dolça a la foscor, m'havia programat el maleït avís una hora abans, sabent que es perdria entre la boira del somni i, una estona després, i només així, l'enteniment s'imposaria com un botxí. El segon avís m'ha sobressaltat deu minuts més tard, encara amb engrunes de son a la comissura dels llavis. El tercer ha volgut arrencar-me les lleganyes, m'he escudat fregat-me les parpelles i encara m'he estimat més l'escalf dels llençols i el tacte dels teus peus glaçats amb el quart. Amb el cinquè m'he dit que no marxaria, no mai, que aixecaria una barraca de matalàs, somier i nòrdic, i que hi viuríem junts fins a la fi dels temps. El sisè m'ha desmuntat la caseta com una tempesta que emprenya la riera i tot s'ho endú. Assumida la devastació, he caminat descalça fins a la cuina per refugiar-me en aquest cafè. Un cafè de fang aigualit i pedres rodones i miques de ciment.

Aniversari

Es va assegurar que ningú no la mirava, que tots estaven distrets en alguna feina, en la pols de la pantalla o en el raig de sol que violentava la finestra. I es va aixecar discretament de la cadira, que tota sola va fer un quart de volta mentre ella caminava cap al servei sense vacil·lar, sense mirar les taules que deixava enrere. Abans de creuar el llindar de la porta va comprovar que sí, que ho duia tot a sobre. Es va tancar amb baldó. Amb l'esquena recolzada a la paret, alleujada de la rigidesa que regnava a l'oficina, es va trobar al mirall: tan ella com sempre, des que tenia enteniment, com si no hagués passat ni un dia des del primer, i ja feia un any, malgrat tot. D'una butxaca es va treure un encenedor i amb un orgull tímid, com qui tot just ha cavat una fossa per protegir el castell de sorra de les onades, en va prendre flama. D'una altra butxaca va treure una espelma prima com un escuradents, d'aquelles que mai van soles perquè es perdrien entre els flocs de nata dels pastissos. Durant uns segons va observar com la cera llagrimejava pel cos escanyolit de l'espelma. Amb els ulls tancats va demanar un desig. I va bufar: la flama, un fil de fum. Per molts dijous.

My favorite things

icebergs de iogurt, el teu cor bategant-me a l'orella,
un matí assoleiat, la pluja que marxa, el pijama calent,

nius d'ous de xocolata, orxata, gelat de menta,

arbres que dansen nus, les agulles adormides del rellotge,
cada instant que em persegueixo, els botons mastegats de l'abric,

arribar a casa i que hi siguis, el te de mil flors, la sopa de l'àvia,

neules per Nadal, el gat a la falda, tancar llistes i més llistes d'a-

çò i allò, volar més amunt que els pardals, els musicals,

onades d'un mar de llençols d'estendre, l'olor de sabó al vent.