No puc endevinar el parpelleig de les llums que marcarien el meu retorn perquè mai no vaig fer la maleta. Jo era el barri: quan anava a omplir la garrafa a la font, quan m’enfonsava fins al genoll al rierany que inundava de fang el carrer orfe d’asfalt i llambordes. Vivia rere una finestra indiscreta sense vidre, sota un sostre d’uralita que cruixia amb la pluja. Em perdia als patis amb llençols estesos on mai no faltava un cant de cadernera. Em trobava al llit amb tres germans, curts de matalassos i parets com anàvem. El pare havia pintat la façana amb calç. Es creia l’enveja d’un petit veïnat que creixia a cop prohibit de totxo en la negra nit, a la vista de tots i de ningú. Quan ell era fora, potser fent camí fins al port de Barcelona on es guanyava les pessetes, l’avi Paco sortia a prendre la fresca al carrer amb una cadira del menjador. Un dia de juliol que me’l mirava de lluny, venint de comprar pa de ca la Juana, el vaig veure remenar l’escuradents amb la llengua i quan vaig ser a prop, amb to alliçonador, em va dir: si ens haguessin de posar nom, seríem els oblidats. Amb els anys van construir sobre casa nostra un edifici de cinc plantes. A sota, clavegueres, i tot lluïa més. Em vaig quedar al barri perquè m’hi vaig casar, no hagués sabut fer altra cosa. I ara que sóc l’única que el va veure néixer, quan fa molts hiverns que les caderneres es van alliberar de la gàbia per emprendre el vol, sento que es un soplo, la vida, sospiro amb l’ànima aferrada a aquell dolç record i el torno a plorar.
5/11/09
Tango
No puc endevinar el parpelleig de les llums que marcarien el meu retorn perquè mai no vaig fer la maleta. Jo era el barri: quan anava a omplir la garrafa a la font, quan m’enfonsava fins al genoll al rierany que inundava de fang el carrer orfe d’asfalt i llambordes. Vivia rere una finestra indiscreta sense vidre, sota un sostre d’uralita que cruixia amb la pluja. Em perdia als patis amb llençols estesos on mai no faltava un cant de cadernera. Em trobava al llit amb tres germans, curts de matalassos i parets com anàvem. El pare havia pintat la façana amb calç. Es creia l’enveja d’un petit veïnat que creixia a cop prohibit de totxo en la negra nit, a la vista de tots i de ningú. Quan ell era fora, potser fent camí fins al port de Barcelona on es guanyava les pessetes, l’avi Paco sortia a prendre la fresca al carrer amb una cadira del menjador. Un dia de juliol que me’l mirava de lluny, venint de comprar pa de ca la Juana, el vaig veure remenar l’escuradents amb la llengua i quan vaig ser a prop, amb to alliçonador, em va dir: si ens haguessin de posar nom, seríem els oblidats. Amb els anys van construir sobre casa nostra un edifici de cinc plantes. A sota, clavegueres, i tot lluïa més. Em vaig quedar al barri perquè m’hi vaig casar, no hagués sabut fer altra cosa. I ara que sóc l’única que el va veure néixer, quan fa molts hiverns que les caderneres es van alliberar de la gàbia per emprendre el vol, sento que es un soplo, la vida, sospiro amb l’ànima aferrada a aquell dolç record i el torno a plorar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sobrevolo tots els terrats de la teva ciutat, del teu barri, del teu carrer, amb una avioneta bimotor, que pot volar més enllà dels níguls, passant entre llençols estesos que fan olor de suavitzant i de parelles que ballen tangos furtius, cercant aquell tub de xemeneia per on m'hauré d'entaforar abans d'arribar a un paradís de pastissos de poma, atzavares i ulls de papallona. A dalt i a baix d'aquest univers hi ha móns inversemblants, començant pel d'aquelles senyores que et tornen una tovallola estesa que s'ha precipitat cel obert avall i l'elogien com si fos una relíquia en perill d'extinció; móns de gent oblidada que val la pena que ens inventem perquè sense ells res no seria el que és, no hi hauria fonaments, ni guitarres, ni butà, ni cants estripats mentre s'estén la roba un matí de dissabte. Sort en tenim. Són a dalt i a baix d'on som nosaltres, al nostre voltant, més enllà del nòrdic, i els saludem amb la mà sobrevolant-los amb l'avioneta bimotor, camí del cel.
ResponElimina