1. Abans de començar a llegir, premeu el “play”.
2. Obriu els ulls quan tingueu les parpelles cansades de tanta lluna, però quedeu-vos ben quiets al llit.
3. Desperteu primer els dits dels peus movent-los enrere i endavant unes quinze vegades o més.
4. Mantingueu les cames enredades en el garbuix de llençols calents, l’espatlla mig descoberta.
5. Observeu entre els porticons com un bri de llum s’allarga fins al capçal i hi plou pols de plata: aixequeu el braç per voler-lo caçar i mireu-vos la mà a contrallum, tan vostra, tan viva. Feu-la ballar al compàs d’aquest piano que sonarà tots els matins del món que hagueu silenciat el crit submís del despertador.
6. I imagineu-vos quin dia... Podríeu baixar la ciutat en bicicleta fins a aquella platja on els turistes dinen paelles amb massa safrà, prendre un granissat de sol a tocar de les palmeres, veure com els lladres esguarden el petit tresor d’un banyista. Podríeu pujar fins a dalt de tot, amb el funicular, vorejar la ciutat que s’estén sota els vostres peus i rendir-vos-hi per sempre. O caminar entre la remor dels cotxes, seure en una terrassa d’alguna plaça i per una estona ensumar un te amb llimona i mirar els passejants de camisa mal planxada, cabells daurats que s’emporta el vent, paraigua sota el braç.
7. Ara estireu-vos bé, buideu-vos amb un badall... I recomenceu, des del punt número 1 fins al 7, tantes vegades com la mandra us ho pregui.
8. Desfeu-vos lentament de la flassada. Fora una cama, després l’altra.
9. Les rajoles fredes, sentiu que un calfred us eriça la pell. Una passa, dues, tres. Encara una altra, cap a la finestra. Desenganxeu els porticons.
10. Respireu la claror del matí... Bon dia.
14/10/09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Acabo de tancar la finestra, perquè no hi entri la foscor d'aquesta nit, vigília de dijous, per esmorteir l'aire fred de l'octubre. He tancat la finestra per retenir els somnis i els petons voladors que m'acompanyen des de fa uns quants dies, perquè no fugin de la meva habitació, perquè s'hi quedin tota la nit i dibuxin cercles hipnòtics al voltant del llit: els observaré relaxat i ensumaré la música de violins que fan quan dansen i juguen... fins que la lluna em tanqui els ulls, humits de núvols.
ResponEliminaHe tancat la finestra per poder-la obrir una altra vegada al matí, seguint al peu de la lletra les instruccions per fer-ho. I, de pas, per alliberar els petons i els somnis, que ja estaran impacients per sortir al cel i volar fins als terrats de Gràcia, barrejar-se amb la llum del nou dia i esmunyir-se entre els porticons d'una finestra fins arribar als llavis d'una fada que es comença a despertar i reposar-hi per sempre.
Rei de l'enigma,
ResponEliminaals seus peus.