Confeti

Les copes, que fan pinya. Ei, que la meva no té cava. Un petó, dos, cinc, deu. I una abraçada, la teva, amb la boca que em rebenta. Feliç any nou. Focs artificials al retall de la pantalla. Toca la dotzena: vaig tres grams de raïm tard. Toca l'onzena. Ets una tramposa, dus el raïm pelat i sense pinyols. Així, qualsevol. La desena. Quin silenci. Esteu bé? Ja callo... La novena. Diuen que es pot demanar un desig amb cada campanada, no? O m'ho he inventat? La vuitena, és la vuitena. Que sigui rodó: que l'any acabi com comença. Tots aquí. Tu, a l'altra banda de la taula, que perds el compte per un somriure. La setena. Que als testos del balcó em floreixin les paraules que hi he plantat i hi arrelin a prova de totes les sequeres. La sisena. Que durant tota la primavera ballem un vals a cadascun dels carrerons del Raval que el sol ombreja a primera hora de la tarda. Cada dia, a les quatre en punt. La música, la poso jo. La cinquena. Que nevi amunt tot l'hivern. La quarta. Que el meu aniversari passi de llarg dels vint-i-molts. La tercera. Que els gratacels s'esquerdin com els talls de torró de Xixona. La segona. Que aprengui d'un cop i per sempre a viure del revés. Perquè del dret, ja me n'he cansat. La primera. Ara, sí. Quatre, tres, dos. Vigileu, encara no, que comencen els quarts. Un...