Sóc un virus de la sang. Un mosquit microscòpic. Busca’m si goses, va. Em respiren per qualsevol orifici. Si no, m’esmunyo per algun altre forat. Navego entre carns fins que trobo una artèria; prima o gruixuda, tant li fa. I nedo. De crol i braçada dins d’aigües vermelles, en una cremor fèrrica, torrent amunt o avall. El primer de tots em va incubar en un llit d’argila. D’aleshores ençà em multiplico en les profunditats del múscul que fa bategar la vida. M’hi faig un niu de paraules; entrellaçades i apilades, en vers o prosa. Els que fereixo només em senten al començament: una tènue fiblada al pit, més aviat a l’esquerra. O això m’han dit. Després, tot és amor: per la lletra dita que sura en algunes sales, per la pols que dorm amb l’escalfor de les enciclopèdies velles, per les dames realistes de suïcidi cruel, pels cal·ligrames amb o sense rails, per les flors que poblen els jardins de bé i de mal, pels cavallers descarats sense taula rodona, per les places d’or i diamants amb envelats de festa major... Un cop al cor, fet el niu i patida la fiblada, hi pareixo un ou. Amb els anys contaminarà cada gota de sang, fins que no n’hi hagi ni una de verge. Orgullós, arrenco el vol amb el primer esternut.
4/3/10
Lletraferit
Sóc un virus de la sang. Un mosquit microscòpic. Busca’m si goses, va. Em respiren per qualsevol orifici. Si no, m’esmunyo per algun altre forat. Navego entre carns fins que trobo una artèria; prima o gruixuda, tant li fa. I nedo. De crol i braçada dins d’aigües vermelles, en una cremor fèrrica, torrent amunt o avall. El primer de tots em va incubar en un llit d’argila. D’aleshores ençà em multiplico en les profunditats del múscul que fa bategar la vida. M’hi faig un niu de paraules; entrellaçades i apilades, en vers o prosa. Els que fereixo només em senten al començament: una tènue fiblada al pit, més aviat a l’esquerra. O això m’han dit. Després, tot és amor: per la lletra dita que sura en algunes sales, per la pols que dorm amb l’escalfor de les enciclopèdies velles, per les dames realistes de suïcidi cruel, pels cal·ligrames amb o sense rails, per les flors que poblen els jardins de bé i de mal, pels cavallers descarats sense taula rodona, per les places d’or i diamants amb envelats de festa major... Un cop al cor, fet el niu i patida la fiblada, hi pareixo un ou. Amb els anys contaminarà cada gota de sang, fins que no n’hi hagi ni una de verge. Orgullós, arrenco el vol amb el primer esternut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El mosquit microscòpic, després de volar i entrar i fer fiblada i contaminar i sortir amb un esternut i tornar a volar i tornar a entrar i tornar a contaminar, se sent fatigat, alienat, angoixat, pensant que està destinat a fer sempre el mateix. O sigui que s'atura, encén el cigarret i, com a la pel·lícula aquella, espera una dona... Però com que els virus no tenen sexe ho deixa córrer perquè és absurd, llença la burilla, descansa la barbeta sobre el palmell de la mà, fixa la mirada en un punt qualsevol de l'horitzó i xiula una cançó, pobre mosquitet...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/results?search_query=brazil+song+movie&search_type=&aq=9&oq=brazil+son