Pas de deux

Passé en relevé, posé; canta la mestra. I jo el recordo fent una passa més. Una mica més lluny de mi i d'aquell comiat amb gust de cervesa calenta i olor de tabac esbravat; amunt, amunt, per un carrer estret del Poble Sec que ara no sé si sabria ni voldria trobar. Chassé, deboulé, deboulé, deboulé. A la Marina li rodava el cap. Serà la música. O el gin. Vine, nena, sortim al carrer perquè ens toqui l'aire, i ella que se m'acosta a l'orella i en una marejada confessió em diu que estima el Julià i que què n'ha de fer, si el té tan endins i, que, és clar, com que ja no estem junts... Focus, si no fixeu el focus no hi ha qui giri i si m'obriu les costelles ho pagareu amb vint flexions, que aquesta coreografia és regalada. Una constel·lació de blaus, vermells i grocs s'entestava a estrellar-se contra les parets ennegrides d'una discoteca qualsevol. Posé, piqué. Se'm van entelar els ulls. Jo marxo. I la jaqueta, on collons és? Pas, pas, preparo: doble pirouette en dedans. El vent que bufava avinguda avall. Quin fred... Ell és així, que no diu mentides però tampoc la veritat. Posé, preparo: pirouette en dehors. Quanta misèria. De cara al mirall: primera, grand plié, tanqueu la cama dreta, recolzeu les mans a terra, estireu els genolls en quarta, pugeu rodó en sis temps. Entesos? Fins aquí. Entreu en el segon vuit. Un. Doncs saps què? Dos. Me'n faré un xiclet, de la parelleta. Tres. I quan em cansi de mastegar-lo el trepitjarà algun despistat. Quatre. I adéu siau. Cinc. Passé en relevé, posé. Chassé, deboulé, deboulé, deboulé. Posé, piqué. Pas, pas, preparo: doble pirouette en dedans. Posé, pirouette en dehors. Primera, grand plié, tanco la dreta, mans a terra, quarta, pujo rodó. Mira: l'he clavat.