Abril

No m’agraden les ulleres de piscina, les ungles, la claror de les parpelles. Duc enfangades les sabates, cansada la mirada. Ja no m’agraden els dits, ni les pigues de nena. Em trobo curts i estrets tots els vestits. La samarreta, tacada. La vora dels pantalons se’m desfila amb totes les promeses. Als plecs de la camisa guardo engrunes de pa, una pilota de carn embolicada amb un tovalló dins la butxaca de la bata. Si pares l’orella, em sentiràs una gastada cançó de bressol. Serà que de tan jove m’he fet vella, que els anys m’han pansit l’entranya. Amb les cames esteses i els braços oberts, m’abandono sobre el llit. El sostre em vigila per un ull de làmpada. Em deixaré pansir tota jo. En faré tot un nus, de mi, com quan al principi esperava dins la panxa de la mare sense saber què esperava ni que ho faria per sempre més. M’arrugaré com un paper, com un esbós fet bola. Poc a poc; ara una cama, ara l’altra. I quan hagi acabat, t’atreviràs? Em llançaràs per la finestra? Veuràs uns tarongers resseguint la vorera. Ho tinc tot pensat. Penjada d’alguna d’aquelles branques, al vaivé d’aquest abril robat, tornaré a començar.