Aniversari

Es va assegurar que ningú no la mirava, que tots estaven distrets en alguna feina, en la pols de la pantalla o en el raig de sol que violentava la finestra. I es va aixecar discretament de la cadira, que tota sola va fer un quart de volta mentre ella caminava cap al servei sense vacil·lar, sense mirar les taules que deixava enrere. Abans de creuar el llindar de la porta va comprovar que sí, que ho duia tot a sobre. Es va tancar amb baldó. Amb l'esquena recolzada a la paret, alleujada de la rigidesa que regnava a l'oficina, es va trobar al mirall: tan ella com sempre, des que tenia enteniment, com si no hagués passat ni un dia des del primer, i ja feia un any, malgrat tot. D'una butxaca es va treure un encenedor i amb un orgull tímid, com qui tot just ha cavat una fossa per protegir el castell de sorra de les onades, en va prendre flama. D'una altra butxaca va treure una espelma prima com un escuradents, d'aquelles que mai van soles perquè es perdrien entre els flocs de nata dels pastissos. Durant uns segons va observar com la cera llagrimejava pel cos escanyolit de l'espelma. Amb els ulls tancats va demanar un desig. I va bufar: la flama, un fil de fum. Per molts dijous.