Sis colors, sis móns que són perquè els altres són. Del dret i del revés: ajaguda al sofà, sota la manta i amb els mitjons gruixuts de llana d'estar per casa, miro per tot aquest cub irritantment perfecte per descobrir-ne el secret. Me'n canso, de tanta harmonia, dels colors llisos i els quadradets alineats d'enganxina. El remeno fins que el verd es mescla amb el blau, el groc amb el blanc, el taronja amb el vermell i vés per on el cub ja és un mosaic sense raó ni dibuix, de tan anàrquic. Aquest cantó està bé però el quadradet del centre no encaixa. I ara que crec que les peces del mig són al seu lloc, no hi ha manera d'ajustar els maleïts costats. Cap ni un. Hauria d'haver-me llegit abans les instruccions. Sempre igual Cèlia, mai no n'aprendràs, de com s'han de fer les coses. Un últim intent, va. Amb més pena que glòria recomposo el cos inert del cantó que era blau. Però les altres cares segueixen irremeiablement enredades i ja fa més d'una hora que m'hi barallo i us aviso que me n'estic cansant. Ben mirat potser és més bonica aquesta pluja de colors que l'avorrida quadratura d'aquest cercle impossible. Sí, m'agrada. Els universos monocolors han mort. I amb ells, els patrons i les regles de totes les mesures. Ho proclamo ara i aquí, amb aquest garbuix de pensaments alliberats: tots plegats han estat víctimes del desig atzarós d'unes mans que haurien d'estar fregint les patates de la truita que volia per sopar però quina mandra, i que s'estimen més desafiar un trencaclosques amb més de 43 trilions de combinacions. I ja està.
18/11/09
Rubik
Sis colors, sis móns que són perquè els altres són. Del dret i del revés: ajaguda al sofà, sota la manta i amb els mitjons gruixuts de llana d'estar per casa, miro per tot aquest cub irritantment perfecte per descobrir-ne el secret. Me'n canso, de tanta harmonia, dels colors llisos i els quadradets alineats d'enganxina. El remeno fins que el verd es mescla amb el blau, el groc amb el blanc, el taronja amb el vermell i vés per on el cub ja és un mosaic sense raó ni dibuix, de tan anàrquic. Aquest cantó està bé però el quadradet del centre no encaixa. I ara que crec que les peces del mig són al seu lloc, no hi ha manera d'ajustar els maleïts costats. Cap ni un. Hauria d'haver-me llegit abans les instruccions. Sempre igual Cèlia, mai no n'aprendràs, de com s'han de fer les coses. Un últim intent, va. Amb més pena que glòria recomposo el cos inert del cantó que era blau. Però les altres cares segueixen irremeiablement enredades i ja fa més d'una hora que m'hi barallo i us aviso que me n'estic cansant. Ben mirat potser és més bonica aquesta pluja de colors que l'avorrida quadratura d'aquest cercle impossible. Sí, m'agrada. Els universos monocolors han mort. I amb ells, els patrons i les regles de totes les mesures. Ho proclamo ara i aquí, amb aquest garbuix de pensaments alliberats: tots plegats han estat víctimes del desig atzarós d'unes mans que haurien d'estar fregint les patates de la truita que volia per sopar però quina mandra, i que s'estimen més desafiar un trencaclosques amb més de 43 trilions de combinacions. I ja està.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La mà s'entortolliga cercant les parts més fredes i més sensibles de la seva mà, tan allargassada i prima, tan semblant; la mà s'apropa a la seva boca, i repassa amb les puntes dels dits els llavis i li agafa els cabells i els deixa anar perquè dibuixin línies d'atzar capricioses sobre el coixí; la mà pica amb l'altra, pica amb la seva mà per marcar el ritme d'aquell solo de violí histèric i perfecte; la mà pela una patata i talla tomàquets cherry per la meitat i de tant en tant arrenca explosions de cel dins d'un núvol; la mà comença a remenar un cub de colors que es barregen... la mà frega la cara del cavaller, que s'ha quedat adormit a la vora del riu i que s'alça esverat perquè tem que se li hagi fet tard per anar al poble de dalt a vendre els queviures. Es mira la mà... del somni només recorda aquells sis colors, els mateixos que pinta al cel la pluja llunyana que cau a l'horitzó. Només recorda això, i un grapat de sensacions premonitòries.
ResponElimina